Jomo Kenyatta

Jomo Kenyatta

(1966)
Biografia
Naixement	20 octubre 1893 Gatundu (Kenya) (en)
Mort	22 agost 1978 (84 anys) Mombasa (Kenya)
Causa de mort	infart de miocardi
President de Kenya
12 desembre 1964 – 22 agost 1978 – Daniel arap Moi →
Ministre d'Afers Exteriors de Kenya
1963 – 1964
Primer ministre de Kenya
Dades personals
Formació	London School of Economics University College de Londres International People's College (en)
Activitat
Ocupació	periodista, polític
Partit	Kenya African National Union
Família
Cònjuge	Grace Wahu Ngina Kenyatta
Fills	Margaret Kenyatta  () Grace Wahu Uhuru Kenyatta  () Ngina Kenyatta Nyokabi Kenyatta  () Ngina Kenyatta Muhoho Kenyatta  () Ngina Kenyatta
Premis
Order of Merit for National Foundation (en)

Jomo Kenyatta (Gatundu, 20 d'octubre de 1893 - Mombasa, 22 d'agost de 1978) va ser un activista i polític anticolonial kenyà que va governar Kenya com a primer ministre des de 1963 fins a 1964 i després com a primer president des de 1964 fins a la seva mort el 1978. Va ser el primer cap de govern indígena del país i va tenir un paper important en la transformació de Kenya d'una colònia de l'Imperi Britànic a una república independent. Ideològicament conservador i nacionalista africà, va dirigir la Unió Nacional Africana de Kenya (Kenya African National Union, KANU) des de 1961 fins a la seva mort.

Kenyatta era fill de grangers kikuyu a Kiambu (Àfrica Oriental Britànica). Educat en una escola de missió, va treballar en diverses feines abans de comprometre's políticament a través de l'Associació Central Kikuyu. El 1929, va viatjar a Londres per fer pressió pels afers de la terra kikuyu. Durant la dècada de 1930, va estudiar a la Universitat Comunista de l'Est de Moscou, a la University College de Londres i a la London School of Economics. El 1938, va publicar un estudi antropològic sobre la vida kikuyu abans de treballar com a camperol a Sussex durant la Segona Guerra Mundial. Influenciat pel seu amic George Padmore, va abraçar idees anticolonialistes i panafricanes i va coorganitzar el Congrés Panafricà de 1945 a Manchester. Va tornar a Kenya el 1946 i es va convertir en director d'escola. El 1947, va ser elegit president de la Unió Africana de Kenya, a través de la qual va pressionar per la independència del domini colonial britànic, atraient un suport indígena generalitzat però l'animadversió dels colons blancs. El 1952, va estar entre els sis de Kapenguria arrestats i acusats de dirigir l'aixecament anticolonial del Mau-Mau. Tot i que va defensar la seva innocència, una visió compartida pels historiadors posteriors, va ser condemnat. Va restar empresonat a Lokitaung fins al 1959 i després va ser exiliat a Lodwar fins al 1961.

En ser alliberat, Kenyatta es va convertir en president del KANU i va portar el partit a la victòria a les eleccions generals de 1963. Com a primer ministre, va supervisar la transició de la colònia de Kenya a una república independent, de la qual va esdevenir president el 1964. Desitjant un estat de partit únic, va transferir els poders regionals al seu govern central, va reprimir la dissidència política i va prohibir que l'únic rival del KANU, el partit d'esquerres Unió Popular de Kenya d'Oginga Odinga, participés en les eleccions. Va promoure la reconciliació entre els grups ètnics indígenes del país i la minoria europea, tot i que les seves relacions amb els indis kenyans van ser tenses i l'exèrcit de Kenya es va enfrontar amb els separatistes somalis a la Província del Nord-est durant la Guerra Shifta. El seu govern va dur a terme polítiques econòmiques capitalistes i l'«africanització» de l'economia, prohibint als no ciutadans controlar les indústries clau. L'educació i l'assistència sanitària es van ampliar, mentre que la redistribució de terres finançada pel Regne Unit va afavorir els fidels a la KANU i va exacerbar les tensions ètniques. Sota Kenyatta, Kenya es va unir a l'Organització de la Unitat Africana i a la Commonwealth, adoptant una política exterior prooccidental i anticomunista enmig de la Guerra Freda. Kenyatta va morir al càrrec i va ser succeït per Daniel arap Moi.

Kenyatta va ser una figura controvertida. Abans de la independència de Kenya, molts dels colons blancs el consideraven un agitador, tot i que a tot Àfrica es va guanyar un respecte generalitzat com a anticolonialista. Durant la seva presidència, se li va atorgar el títol honorífic de Mzee i va ser elogiat com el Pare de la Nació, assegurant-se el suport tant de la majoria negra com de la minoria blanca amb el seu missatge de reconciliació. Per contra, el seu govern va ser criticat com a dictatorial, autoritari i neocolonial, per afavorir els kikuyu sobre altres grups ètnics i per facilitar el creixement de la corrupció generalitzada.